Accés editors
  Víctimes de la guerra civil i la repressió franquista a les terres de Lleida:
morts, represaliats i deportats.

Presentació

Aquest web va començar a prendre forma al temps que es creava el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, ratificada com a institució pública de memòria pel Parlament de Catalunya amb l’aprovació de la llei Ll ei 13/2007, de 31 de octubre.1

Fou en aquest moment de represa de la memòria que, el mes de setembre de 2005, el Departament d’Història de la Universitat de Lleida, comença a materialitzar l’encàrrec rebut de la Conselleria de Relacions Institucionals i Participació i la Conselleria d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya, per a dur a terme el denominat Pla pilot per a la recuperació de la memòria històrica a les terres de Lleida, un projecte encaminat a preservar i difondre la memòria democràtica de la Generalitat republicana, la Guerra Civil i la lluita contra la Dictadura. L’objectiu era procedir a recuperar espais de memòria, un concepte que, entès  en sentit ampli,  abastava tant a persones com indrets rellevants, testimonis i iniciatives diverses que permetessin fixar territorialment la memòria com un bé cultural a l’abast de tothom. Els resultats assolits amb l’ esmentat “Pla Pilot” orientaren, com així es fa constar en diversos documents del Memorial Democràtic, la futura Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica de Catalunya, pujada a la xarxa l’any 2012.

Aquest web que presentem s’insereix de ple en aquesta xarxa doncs  constitueix una experiència encaminada a utilitzar l’espai virtual com espai de memòria en construcció. Amb el mateix ens proposem oferir relació nominal de les víctimes de la Guerra Civil i de la repressió franquista començant pels morts haguts arran de les violències polítiques de guerra i postguerra, els bombardejos patits per la capital provincial, o les baixes en el front de guerra o en els hospitals de la ciutat de Lleida a causa de les ferides o de les penalitats sofertes en la dura postguerra, sense oblidar les víctimes degudes a la deportació de tants exiliats als camps nazis o les resultants dels efectes d’un instrument repressiu com va ser el Tribunal de Responsabilitats Polítiques creat el febrer de 1939, sense víctimes mortals però no per això sense efectes igualment devastadors sobre la societat. La relació de processats per aquest tribunal corresponent a les terres de Lleida s’ha pogut incorporar, gràcies al treball realitzat per: MIR, Conxita CORRETGÉ, Fabià, FARRÉ, Judit i SAGUÉS, Joan; Repressió econòmica i franquisme. L’actuació del Tribunal de Responsabilitats Polítiques a la província de Lleida, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 1997, on hi figura el llistat que es recull al web realitzat  a partir de la consulta del fonts documentals dipositats actualment a l’Arxiu Històric Provincial de Lleida. Pel que fa a la relació de republicans deportats a camps de concentració del nazisme, hem acudit a la base de dades del ministeri de Cultura (PARES), que ens ha proporcionat les dades que incorporem en aquest i que hem contrastat amb la relació de noms feta per l’associació Amical de Mauthausen, i altres fonts.

Acudir a l’espai virtual per donar a conèixer el cost humà de la guerra i de la repressió no constitueixi una novetat. Tot el contrari. En realitat, l’únic que fem és inspirar-nos en iniciatives desenvolupades en aquesta mateixa direcció en diversos indrets del país. Andalusia va ser pionera al respecte amb el projecte “Todos los nombres”, iniciat en 2004. (http://www.todoslosnombres.org/php/comun.php) Un títol que te la seva versió catalana a Vilafranca del Penedès, amb el projecte “Tots els noms” (2006), (http://www.totselsnoms.org/) una iniciativa que ve a sumar-se a les desenvolupades a Catalunya en el mateix sentit a localitats com Manresa i Cambrils o el COMEBE per a la zona de la Batalla de l’Ebre, per posar només uns exemples 3

En el cas de les comarques lleidatanes hem de fer esment al web “Morts de la Guerra Civil al cementiri d’Alpicat” elaborat en el marc del mateix pla pilot de Lleida. (http://www.alpicat.org)4 En el mateix es donen a conèixer les víctimes enterrades al cementiri de la localitat, que passà a fer les funcions de cementiri de la capital després de l’ocupació militar de la meitat de la ciutat de Lleida, a partir de primers d’abril de 1938.

En aquest mateix sentit, mereix una menció especial l’experiència pionera del professor Jordi Oliva, que des de l’any 2004 manté una web personal, allotjada al Centre Municipal de Cultura de la localitat de Cervera. (http://www.mailxxi.com/guerracivil/)5 En la mateixa es dóna compte de les víctimes de la guerra civil a la comarca de la Segarra, una zona de la rereguarda catalana amb víctimes procedents dels hospitals militars, camps de treball i altres centres d’ acollida de soldats i refugiats, morts i enterrats en fosses localitzades als cementiris de la comarca, oblidades durant anys i avui dignificades precisament gràcies a aquests treballs meritoris de recerca6.

Els cementiris com espais de dol i memòria constitueixen uns espais bàsics de la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica de Catalunya, havent estat mereixedors de diverses actuacions memorials que comportaren que, l’any 2010, pogués finalitzar acomplint la dignificació de les fosses de la guerra civil i la repressió franquista situades en cadascun dels cementiris de les quatre capitals catalanes, les més grans de cada demarcació provincial. En el cas del de Lleida, va ser l’any 2009 que els professors del Departament d’Història de la UdL Joan Sagués i Conxita Mir van assumir l’encàrrec fet pel Memorial Democràtic i l’Ajuntament de Lleida per a realitzar els treballs de documentació previs que havien de permetre la posterior dignificació i senyalització, feta realitat el 28 d’octubre de 2010 . Una documentació que recolzà fonamentalment en la informació reunida en aquest web, en el que hi apareixen degudament depurades, contrastades i ampliades, les relacions de noms efectuades per diversos historiadors que, a partir de l’any 1984, i de la mà de d’historiador Josep Benet, director del Centre d’Història Contemporània de la Generalitat de Catalunya, es començaren a fer els primers recomptes encaminats a establir el cost humà de la Guerra Civil i la repressió franquista.

En efecte, va ser en aquest moment que es procedí a quantificar tant el soldats morts als fronts de guerra com les víctimes resultants de les violències repressives que es desencadenaren arran del fracàs de l’alçament militar del 18 de juliol de 1936 contra la República. En relació a les dues repressions, la que es donà a la rereguarda republicana i la que va seguir a l’ocupació franquista a partir de la primavera de 1938 i es perllongà fins la segona meitat dels anys quaranta, cal remarcar que Catalunya comptà de manera pionera ja des de l’any 1985 amb els primers llibres publicats sobre aquestes qüestions arreu de l’Estat, com foren els realitzats pels professors Josep Maria Solé Sabaté i Joan Villarroya on s’hi contemplaren totes les comarques catalanes. Pel que fa a les Terres de Lleida, la professora Mercè Barallat, publicà, l’any 1991, un treball monogràfic que aprofundí i amplià en alguns aspectes els coneixements existents fins llavors pel que fa a la repressió franquista.

Les dades aportades per aquests tres historiadors han estat la font documental bàsica a partir de la qual hem confeccionat les relacions de noms que oferim en aquest web. En el ben entès que tots ells han estat contrastats, creuats, depurats i corregits -si era el cas- al temps que s’ha ampliat la informació quan ha estat possible, acudint a altres fonts d’informació, tant bibliogràfiques com arxivístiques, tal com es recull en la relació de fonts adjunta en aquesta mateixa presentació.

En relació a les fonts bàsiques processades cal fer algunes consideracions, necessàries cara una millor comprensió de la informació que les mateixes aporten. Els tres autors, Joan Vilarroya, Josep Maria Solé Sabaté i Mercè Barallat, van utilitzar el Registre Civil de Defuncions com a font documental bàsica per confeccionar les relacions de víctimes que aporten, amb totes les limitacions que comporta la transcripció de noms d’una font originaria manuscrita com eren els registres d’aquests anys, circumstància que ha dut a errors al recollir-se alguns noms que en les revisions efectuades no sempre s’han pogut detectar i esmenar.

La informació reunida respon als blocs temàtics següents:

1.- Violències a la rereguarda
2.- Repressió franquista
3.- Cementiri de Lleida Valle Caídos
4.- Víctimes dels bombardeigs (Ciutat de Lleida)
5.- Repressió a cada poble
6.- Combatents, militars i civils morts als hospitals militars de Lleida (1938-1962)
7.- Combatents i civils morts al Hospital Intercomarcal (Hospital de Santa Maria de Lleida) (1936-1938)
8.- Tribunal de Responsabilitats Polítiques de Lleida
9.- Deportats als camps nazis

En el cas de les víctimes a la rereguarda, com a resultat de la violència que acompanyà el cop militar i la guerra civil que es desencadenà, concentrada sobretot entre juliol i l’ hivern del mateix 1936, cal assenyalar que la informació extreta de l’estudi de Josep Mª Solé Sabaté i Joan  Vilarroya s’ha complementat amb informació procedent de l’Arxiu Municipal de Lleida, on s’ha pogut consultar el registre de defuncions del bienni 1936-1937, i de la Causa General (Archivo Histórico Nacional), així com la recollida al llibre L’Església de Lleida als seus màrtirs, 1936—2006, i al de Jaume Barrull Violència popular i justícia revolucionària. Amb tot, la relació de noms que hi figura requeriria un tractament més sistemàtic, fruit d’una recerca que en aquests moments no està feta. És en raó d’aquesta mancança que cal fer notar que la ciutat de Lleida apareix, seguint als autors citats, amb una relació de víctimes que ultrapassa amb escreix els que correspongueren, als ciutadans nats o procedents de la capital. Al registre civil de la Lleida foren inscrits lleidatans nats o residents a la ciutat, molts dels afusellats procedents dels pobles, sobretot religiosos, d’una part dels quals es desconegut el lloc de la seva mort, així com un nombre important de persones per a les quals no s’indica la procedència, sense oblidar la d’aquelles persones que foren exhumades a l’acabar la guerra i enterrades al mausoleu del cementiri al temps que es registrava la seva mort a registre de la capital. En qualsevol cas, la casuística resulta molt variada i difícil d’esbrinar sense una recerca bàsica. Pot passar, per exemple, que una persona figuri amb un lloc d’origen, que hagi estat morta en un altre municipi i que al mateix temps aparegui també registrada a la capital. Tot plegat fa que a Lleida ciutat s’hi concentri un nombre tan elevat de víctimes. Quant al total provincial, el recompte arriba a les 1232 víctimes.

En la relació de víctimes degudes a la repressió franquista de guerra i postguerra, s’hi recullen les víctimes produïdes des que s’inicià, el mes d’abril de 1938, arran de la primera ocupació militar, fins que no finalitza, pel que fa a les execucions, l’any 1945, tot coincidint amb l’acabament de la Segona Guerra Mundial. Posteriorment a aquesta data només apareixen 5 persones mortes per garrot vil entre 1953 i 1956.

A fi d’unificar-les en una única llista, hem creuat les llistes originàries de noms que apareixen als llibres de Josep M. Solé i Sabaté i Mercè Barallat, amb altres dades parcials recollides en diverses fonts i arxius. Cal destacar que Mercè Barallat, a més d’acudir al Registre Civil, com havia fet Josep M. Solé Sabaté, va utilitzar també les fonts de la presó provincial, la qual cosa li va permetre incorporar aquells republicans empresonats i morts en presó, però també en camps de concentració o hospitals, afinant per tant una mica més en el total de víctimes conegudes. Per la nostra part, hem completat la relació de noms recollida d’aquests autors amb els procedents d’una llista parcial de víctimes republicanes enterrades al cementiri de la capital des de l’any 1938, localitzada a l’Arxiu Municipal de Lleida que, en certa manera, supleix l’absència d’un llibre de registre del cementiri anterior a març de 1940. Al mateix temps hem actualitzat les dades d’acord amb la informació que van aportant les monografies que apareixen al respecte. Pel que fa als totals que presentem hem de remarcar, com així ho fan també els autors citats, que en els mateixos no s’hi comptabilitzen els afusellaments durant els nous mesos de front, situats a l’entorn de 400 víctimes, presumiblement enterrades als cementiris de les localitats veïnes de Lleida, Alpicat, Almacelles, Alguaire, Alfarràs, Almenar, la partida de Raïmat o la partida d’Alcort (Binèfar), ja que el de la capital es trobava en zona republicana. Sense oblidar, que tampoc hi figuren els presos morts que no foren registrats, segons remarquen els mateixos autors, com a víctimes de la repressió. Pel que fa a les persones identificades, el total és 781 persones afusellades.

En bloc de dades corresponent als soldats enterrats al cementiri de Lleida i traslladats l’any 1965 al Valle de los Caídos, s’hi recull, com consta literalment a la font transcrita, la relació nominal proporcionada pel Govern Militar de Lleida al governador civil, del “personal que fué enterrado en el Cementerio de esta localidad, según datos facilitados por el Hospital Militar de esta Plaza y cuyos restos están en fosa común, según manifestaciones de un empleado del Cementerio”. En realitat, però, a la llista hi figuren soldats, legionaris, presoners i paisans, presumiblement morts a l’hospital i enterrats en la mateixa fossa, tots ells anotats com traslladats, el 1965, al Valle de los Caídos, malgrat que en l’ofici que acompanyava l’ esmentada relació es parla només de “personal militar, fallecidos en campaña y con posterioridad, inhumados en el Cementerio Municipal”. Efectivament, aquest noms tornen a aparèixer de nou al bloc destinat als “Combatents, militars i civils morts als hospitals militars de Lleida entre 1938 i 1962”. En realitat les dades fan referència a dos hospitals, el militar, que funcionava des de feia molts anys per atendre les necessitats pròpies de la seva condició i l’hospital militar de l’exèrcit del nord, que era un hospital de campanya que portaven les unitats que van entrar a Lleida sota el comandament del General Yague. Aquestes dades, juntament amb el llistat corresponent als “Combatents i civils morts a l’Hospital Intercomarcal (Hospital de Santa Maria entre 1936 i 1938)”, foren localitzades a l’Arxiu Militar Intermedio del Bruc de Barcelona. Desconeixem, de moment, si aquestes relacions de noms són completes o parcials. I tampoc sabem si tots el noms reunits apareixen als registres del cementiri. En qualsevol cas, una exploració ràpida a partir del nom d’un soldats morts ha resultat infructuosa. Pel que fa al nombre de víctimes referenciades als apartats “Combatents, militars i civils morts als hospitals militars de Lleida entre 1938 i 1932”  i “ Combatents i civils morts a l’Hospital Intercomarcal (Hospital de Santa Maria entre 1936 i 1938)”, corresponen al total de 720 i 290, respectivament.

En el cas del trasllat al Valle de los Caídos, amb una relació que recull un total de 502 noms, aquests no figuraven, en el moment que va fer-se la cerca, com a registrats a la base de dades del cementiri municipal, on s’han incorporat arran de les investigacions fetes per confeccionar aquest web. Aprofitem l’ocasió per agrair a la professora Queralt Solé, experta en el tema de la localització de persones desaparegudes a conseqüència de la Guerra Civil a Catalunya, que ens hagués facilitat desinteressadament la relació de noms adjunta.

Val a dir que, juntament amb les restes del cementiri de Lleida, al Valle de los Caídos se’n traslladaren de Tremp, Rialp, Aristot, entre d’altres localitats de la província, que de moment no apareixen incorporades en aquest web.7 De la mateixa manera que la relació de víctimes dels bombardejos només fa referència al que va patir la ciutat de Lleida el 2 de novembre de 1937 a la ciutat de Lleida, l’únic del que disposem de dades, segons recull Mercè Barallat a La repressió a la postguerra civil a Lleida (1938-1945), llibre del qual hem extret el nom de les 254 persones que caigueren sota les bombes.

El lloc web disposa d’un cercador pensat per facilitar la recerca d’informació als possibles usuaris de la mateixa, que poden explorar-la a partir les dades personals de les víctimes (nom i cognoms) o del municipi de procedència. En relació amb els municipis només esmentar que s’ha previst la possibilitat de mostrar per cada localitat les víctimes hagudes de les dues repressions. La idea ha estat facilitar el maneig de la informació donat que el major nombre de consultes realitzades fan referència a aquestes variables.

Com succeeix amb tots els webs d’aquestes característiques, aquests llistats resten permanentment oberts a revisió, amb l’objectiu de corregir, si és el cas, les dades aportades o afegir-ne de noves. Com succeeix, igualment amb el total global que hem avançat al llarg de la presentació. La voluntat que ens guia és la de fer més accessibles unes dades bàsiques i conegudes, com ja hem comentat, des de mitjans dels anys vuitanta, però ara creiem que de més fàcil consulta, cosa que hauria de facilitar el coneixement, així com la localització de possibles víctimes desaparegudes, o en situació desconeguda per a les seves famílies, o per aquelles persones interessades en establir el cost humà de la guerra i de la dictadura, per a un col·lectiu o una zona determinada.

De fet, amb el nostre treball no fem res més que sumar-nos a les iniciatives dutes a terme a partir de l’any 2000 des de l’administració per atendre les indemnitzacions previstes a expresos del franquisme, o bé el cens de desapareguts de la Guerra Civil i el franquisme que es començà a crear el 2003. Sense oblidar el decret 89/2007 de 17 d’abril en raó del qual es creà el Programa d’Atenció als Expresos i Desapareguts i Fosses Comunes, que sota la dependència de la Direcció General de la Memòria Democràtica es proposava, entre d’altres objectius, completar el ja iniciat cens de fosses i desapareguts, mentre es seguien gestionant i tramitant noves sol·licituds d’expresos que puguin presentar-se. Totes aquestes actuacions han significat la reunió d’una important documentació que fóra bo s’organitzés i es sistematitzes per tal de fer-la àmpliament accessible. Tot plegat demana, davant del cúmul d’informació reunida i massa dispersa, assajar mecanismes de complementarietat i treball en equip a fi d’arribar a establir unes bases de dades unificades, ben depurades, i el màxim complertes possible. En el cas de les terres de Lleida, i pensant en termes d’eficàcia, proporcionem la següent adreça electrònica: ( webs.shd@.udl.cat ), a la qual es pot fer arribar aquella informació o esmenes que es consideri oportú afegir a aquesta base inicial, així com les consultes que sobre la mateixa es puguin generar, les quals tractarem d’atendre en la mesura de les nostres possibilitats.

 

FONTS DOCUMENTALS

BARALLAT, Mercè; La repressió a la postguerra civil a Lleida (1938-1945). Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 1991.
BARRULL PELEGRÍ, Jaume; Violència popular i justícia revolucionària. El tribunal popular de Lleida (1936-1937), Pagès Editors, Lleida, 1995.
BISBAT DE LLEIDA; L’Església de Lleida als seus màrtirs, 1936--2006. Lleida, Bisbat de Lleida (separata del Butlletí Oficial del Bisbat), 2006.
CORRETGE, Fabià; Morts de la guerra civil al cementiri d’Alpicat. Civils militars, ajusticiats..., Ajuntament d’Alpicat, Alpicat, 2009.
GIMENO, Manel; Revolució, guerra i repressió al Pallars (1936-1939), Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 1987.
GIMENO, Manel i CALVET, Josep; Salàs de Pallars, 1936-1939 tres anys dins la història d’un poble, Virgili & Pagès, Lleida, 1987.
MIR, Conxita CORRETGÉ, Fabià, FARRÉ, Judit i SAGUÉS, Joan; Repressió econòmica i franquisme. L’actuació del Tribunal de Responsabilitats Polítiques a la província de Lleida, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 1997.
PRATS, Francesc; La ciutat de Tremp durant la Segona República i la Guerra Civil (1931-1938), Editorial Rafael Dalmau, Barcelona, 1990.
SAGUÉS, Joan; Una ciutat en guerra: Lleida en la guerra civil espanyola (1936-1939), Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 2003.
RUBIÓ, Josep; La Guerra Civil a les Garrigues: de la revolució a l’ocupació franquista (1936-1939), Pagès editors, Lleida, 2011.
SOLÉ SABATÉ, J. M.; VILLARROYA, J.; La repressió a la rereguarda de Catalunya (1936-1939), I i II, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 1989.
SOLÉ SABATÉ, J. M.; La repressió franquista a Catalunya (1938-1953). Edicions 62, Barcelona, 1985.

Arxiu de la fundació Amical Mauthausen
Arxiu Intermedi de la Regió Militar Pirineica ( Caserna del Bruc)
Base de dades Ministeri de Cultura per la deportació (Pares.mcu.es)
Butlletí Oficial del Obispado de Lleida 1938-1939. Bisbat de Lleida.
FF.CC. Causa General de la Guerra Civil. Peça principal, Llig. 1460 (1) Expt. 1; Llig. 1460 (2), Expt. 4; Leg.1468, Exp: 2, peça 2; Exp.3 Peça 3: Cárceles y Sacas de presos. Archivo Histórico Nacional.
Fons de la presó. Arxiu Històric de Lleida
Fons de l’Arxiu Municipal de Lleida ( Ajuntament de Lleida)
Fons de l’Arxiu de la Diputació de Lleida
Fons del Tribunal Militar Territorial Tercer amb seu al Govern Militar de Barcelona. Arxius del ministeri de Defensa.
Fons Tribunal de Responsabilitats Polítiques. Arxiu Històric Provincial

 

 

1 La Llei de creació del Memorial Democrático pot consultar-se al DOGC núm. 5006, 12 de novembre de 2007, Llei 13/2007, de 31 de octubre
2 Ordre IR/91/2010, de 18 de febrero. DOGC, número. 5576 de 26/2/2010
3 En el cas del COMEBE (http://www.batallaebre.org/). Per Cambrils “Llistat de persones que van morir a l’Hospital de Sang de Cambrils” http://www.cambrils.cat/arxiu/cultura/arxiu/morts-hsc-enterrats-a-cambrils-1.pdf i sobre Manresa: http://www.memoria.cat/morts-i-desapareguts
Exemples d’Espanya: Capilla laica en memoria de los represaliados en León: http://capillalaica.wordpress.com/ Mapa de Fosas Comunes de Asturias: http://tematico.asturias.es/asunsoci/fosas/index.htm País Basc: http://www.jusap.ejgv.euskadi.net/r47-contmh2/es/contenidos/informacion/listado_personas_desaparecidas/es_memoria/a_listado_personas_desaparecidas.html Nomes e Voces: http://www.nomesevoces.net/
4 Aquest web ha estat publicitat també pel Colectivo Republicano de Euskal Herria: http://www.errepublika.org/listado_lleida.htm
5
Per la localitat de Tàrrega de la comarca de l’Urgell pot consultar-se també: (http://www.tarrega1939.cat/index.html)
6 Dades sobre les intervencions fetes a la Segarra: Línia L-2: Itinerari pels espais de la Guerra Civil a la Segarra: http://www.guerracivil.cat/ESPAIS/L2-%20Segarra.htm
7 Per una relació de pobles amb trasllats al Valle de loa Caídos pot consultar-se el llibre de Queralt Solé: Els morts clandestins: Les fosses comunes de la guerra civil a Catalunya (1936-1939). Cataroja-Barcelona, Afers, 2008, o per a consultar les fonts originals es pot anar al fons del Govern Civil de l’Arxiu Històric de Lleida.

 

CRÈDITS

Realització: Servei d’Història, Documentació i Patrimoni del Departament d’Història de la Universitat de Lleida.
Direcció: Conxita Mir
Documentació: Jordi Creus Expósito, Aida Garrós Páez, Josep Gelonch Solé, Esther Martí Sentañes, Conxita Mir Curcó, Gabriel Ramon i Molins i Joan Sagués Sanjosé.
Tècnics Web: Carles Puig-gros Guitart i Alexandre Ballesté Crevillén. (A l’inici van intervenir-hi Rosa Granero Murgades i Verónica Perianez Miranda).